Començarem per la millor. Aquesta col·lecció tracta de les aventures d'un industrial català a la recerca del Grial, representat pel mamut del seu somni. D'això, avui en diríem "viatge iniciàtic", però em sembla que en aquella època encara no s'havia inventat aquesta expressió :-)

Com a curiositat diré que el nom del personatge anglès és, aproximadament, la traducció a l'anglès del nom de la marca de xocolata que regalava aquests cromos (Amatller).

 

Aquesta col·lecció és una adaptació molt lliure de la història de la segona expedició alemanya al Pol Nord, que es va dur a terme entre els anys 1869 i 1870. El vaixell protagonista no es deia "Iberia" sinó "Hansa", el nom real del seu capità era Paul Friedrich August Hegemann i la tripulació era de tretze homes. El cap de l'expedició, Carl Koldewey, anava a bord del "Germania".

Tot i els anys passats, encara recordo la impressió que en van causar les imatges dels cromos 17 i 25.

 

Aquesta és una de les meves col·leccions preferides. Té tres característiques que la distingeixen de les altres:

1a- El seu plantejament: real com la vida mateixa. La guerra no es fa per motius altruistes ni ideològics. La raó que se'ns dona és purament econòmica, sense recórrer a cap tipus de fals patriotisme.

2a- La seva estètica: densa i atapeïda. Conviuen en els dibuixos tropes de cavalleria que fan servir armadures, amb raigs que sembren la mort; estampes pròpies de la primera guerra mundial, amb avions interplanetaris capaços d'arribar a Mart propulsats amb hèlices! Sembla que l'autor del guió no tenia gaire clar el futur, almenys pel que té a veure amb l'armament :-D

3a- El final. I és que en aquesta història no hi ha ni bons ni dolents: es tracta de l'enfrontament entre un món antic i un món modern, amb un resultat que no deixa de ser previsible.

 

Quan vaig veure per primera vegada aquesta col·lecció, no havia sentit mai parlar de Charles Darwin ni molt menys de la seva teoria sobre l'evolució. A l'escola, en canvi, m'havien ensenyat que Déu va crear l'home a imatge seva.

Així doncs, no és d'estranyar que aquestes imatges tenebroses, en les que apareixien uns homes d'aspecte simiesc, em provoquessin un cert desassossec. Veient-ho amb la perspectiva que dóna el temps, aquesta sensació devia ser causada per la incomoditat que provoca una veritat intuïda, però no reconeguda; com el mirall que ens mostra per primer cop la nostra veritable imatge -no tan agradable com havíem cregut.

Aquesta col·lecció -dividida en dues parts- és un excel·lent recordatori de quins són els nostres orígens, i aquest Any Darwin, el millor moment per incorporar-la a aquest web.

 

El Doctor Faust...

Aquesta col·lecció és l'única de la qual se'n pot deduir la data de la seva publicació. El protagonista es desperta l'any 2000, després d'haver dormit durant 66 anys. Ens trobem doncs, el 1934...

Aquí se'ns ofereix una curiosa visió del que l'autor esperava de l'any 2000. I com que hem ultrapassat aquesta data, ens podem plantejar els encerts i els errors de la història que aquí se'ns presenta.

 

En aquesta col·lecció, suposadament adreçada als nens, l'heroi és un nen pobre que pensa fer-se ric cobrant la recompensa que ofereix el govern per la captura d'un perillós bandoler. Per aconseguir-ho, comptarà amb una arma excepcional: "un alfanje que, aunque mellado, cercenaría la cabeza de aquel bandido". Sembla que des d'aquella època ençà, l'educació infantil ha sofert alguns canvis :-P

 

Un altre exemple d'educació dels infants :-D ens el donen els petits delinqüents protagonistes d'aquesta historieta.

Comencen les seves aventures robant diners als seus pares per pagar-se el viatge a París i, encara que diuen tenir la sana intenció de tornar-los, els esdeveniments posteriors ens fan dubtar de la seva sinceritat. En efecte, se succeeixen tota una sèrie d'aventures marcades per successius robatoris i estafes, sense que els nostres herois demostrin tenir el menor escrúpol per arreplegar tot el que poden i més.

 

El relat comença dient: "Una vez había en China un pobre sastre llamado Mustafá..." Aladí a la Xina! El que quedava per veure...

Si algú llegeix això, creurà que sóc massa exigent en qüestions d'ètica, però em pregunto: qui té més dret a la propietat de la làmpada: Aladí o el mag?

 

Las manchas de la Luna

Oblideu-vos del que vàreu aprendre a l'escola sobre el Sistema Solar. En aquests cromos se subverteix l'ordre planetari de tal manera que hauria pogut dur al mateix Copèrnic al suïcidi.
A part d'això, només una altra col·lecció de cromos en la que es fa una lloança de les virtuts de la xocolata.

 

Pel que sembla, els nens dels anys 30 devien tenir una gran presència d'ànim, perquè anar-se'n a dormir després de veure aquesta col·lecció i poder agafar el son, sembla cosa de gent amb nervis d'acer :-D

 

Nens tremoleu! La sòrdida història del sastre i el sabater fa que, al seu costat, "Periquito sin miedo" sembli una versió edulcorada de "Bambi".

Mereix especial atenció el cromo número cinc.

 

Aquesta col·lecció, si cau a les mans d'un nen amb iniciativa, pot causar des de la pèrdua de part de la cristalleria fins a la total destrucció de l'habitatge familiar :-)

Per altra banda, en els temps de paranoia que corren, no és recomanable anar a una drogueria i demanar alguns dels ingredients que apareixen a la història. Aquest consell és vàlid sobretot per a les persones el lloc d'origen de les quals es trobi al sud de l'estret de Gibraltar...

 

Basada en la novel·la de Jules Verne, aquesta col·lecció té el mèrit de voler apropar als nens l'obra de l'escriptor francès. El resultat potser no és gaire reeixit, però s'ha de tenir en compte la dificultat que suposa haver de resumir una novel·la (o dues, ja que originalment es va publicar en dues parts) en només 36 cromos.

 

Basada també en la novel·la homònima de Jules Verne, el mèrit està, com en el cas anterior, en la intenció més que en el resultat.

 

A Rabin —una versió sui generis de Mickey Mouse— li han robat el seu tresor més preuat. Pels seus incansables esforços per recuperar-lo es dedueix que ha de ser una cosa molt valuosa. O no? Segur que sí!

 

Aquí es poden trobar diverses col·leccions de cromos de principis del segle XX —la major part incompletes—, que tracten d'algunes de les campanyes militars de l'exèrcit espanyol, dutes a terme en el que actualment és territori del Marroc, i que van rebre la denominació general de "Guerra d'Àfrica".


  Tornar